Comentari de text Mar i cel (escena XI)

- Contextualització:

L'escena XI pertany al segon acte de l'obra de Mar i cel, és una obra on podem trobar diferents conflictes entre es personatges com la marginació, la intolerància religiosa, l'expulsió dels moriscos, la superació de l'amor entre un jove musulmà anomenat Saïd i una jove cristiana Blanco on morien tots dos pel seu amor al final de l'obra.
Mar i cel va ser escrita l'any 1888, va tenir un gran èxit, és una tragèdia romàntica. L'obra se situa cap el segle XVII representada en alta mar dins d'un vaixell de pirates on s'hi explica la història de dos enamorats que pertanyen a diferents móns. Està escita per Angel Guimerà nascut a Santa Cruz de Tenerife el 1845 i mort a Barcelona el 1924.

- Anàlisi del contingut:

L'escena XI pertany a l'acte segon, en aquesta escena va augmentant de dramatisme fins arribar al final de l'escena  amb una lluita. Hi ha un diàleg entre Blanca, Carles (pare de Blanca) i Ferran ( cosí de Blanca), Blanca els demana que quan arribin a terra la matin ja que no pot seguir més amb la situació, ja que a l'escena X Banca explica el seu pare que té un pensament contradictori referent a Saïd, no sap si l'estima o no l'estima. Com que Carles no pot segui escoltant la conversa se'n va a un racó a plorar. Saïd està amagat darrere les escales i està escoltant tota la conversa.
Ferran, finalment, promet a la seva cosina q la matarà. Quan Ferran promet a Blanca que ho farà, ella s'apropa a ell i li fa un petó a la mà d'agraïment, Saïd és posa gelós i li diu a Ferran que se'n vagi. Saïd en aquest moment preferiria que Ferran estigués mort. Saïd és va posar encara més gelós i pregunta a Blanca per què li ha fet un petó i ella diu que només ha sigut per agraïment, però no s'ho creu i pensa que és perquè s'estimen.
Carles s'enfada molt amb Saïd, i insuta a sa mare. Saïd s'enfada molt, crida els seus pirates i es crea una lluita.

2. Anàlisi de la forma :  

2.1 Estructura:

L'obra consta de tres actes. En totes les escenes hi ha diàlegs i moltes acotacions ja que tenen un paper molt important en aquesta obra, representen els moviments dels personatges, amb qui palen, què pensen...
En aquesta escena trobem diferents diàlegs on intervenen només quatre personantges: Blanca, Ferran, Carles i Saïd. Podem trobar moltes acotacions on expresaran els sentiments del personatges, com per exemple quan ella li diu que la matin el seu és cobreix la cara amb les dues mans i se'n va a un costat a plorar. O quan ella li fa un petó al Ferran, Saïd esclata d'odi, i fa un monòleg on expresa el seu amor per Blanca.
El text està escrit en vers decasíl·labs blancs, el llenguatge és enfàtic, ja que hi ha moltes acotacions i també podria ser arcaic perque n'hi ha hiperbatons. Pel que fa l'espai es representada dins d'un vaixell concretament a una cambra i el temps podríem dir que és curt.


Conclusió:

Guimerà començar a donar a entendre que en aquesta escena comença l'amor entre Saïd i Blanca on ja podem trobar dues seqüencies on Saïd demostra la seva gelosia per ella.
També podem veure l'importància d'aquesta escena a l'obra ja que hi ha un gran dramatisme segons els diàlegs i els sentiments, expresions dels personatges fins arribar en una lluita.